La nostra història

La nostra història

La Lira

La Societat Musical Lira Saguntina va ser fundada el 18 d’octubre de 1908 amb el nom de Societat Unió Musical Saguntina, el qual pocs dies després es va modificar, com a Societat Musical Lira Saguntina. Però l’antiguitat de la Banda de Música Lira Saguntina és major, com ho testifiquen diversos documents, entre ells:   En una acta de l’Ajuntament de Sagunt, es menciona a ‘La Lira’ la dita acta és datava el dia 9 de febrer de 1874.
La Lira Saguntina participa en el Certamen de Bandes de València, amb D. Antonio Palanca Masiá, en any 1891, exactament el dia 30 de juliol de 1891. Serà el 30 de juliol de 1894, quan la Lira Saguntina torna a participar en el Certamen de València, amb D. Antonio Palanca Masiá. La Lira Saguntina tornarà a participar el dia 30 de juliol de 1896 en el Certamen de València, amb D. Antonio Palanca Masiá.
Sent el dia 12 de Desembre de 1896, quan  la Lira Saguntina sol·licita a l’Ajuntament  de Sagunt, ser Banda Municipal

1897-1909

Una vegada que s’obté el corresponent permís de l’Ajuntament de Sagunt, el dia 29 de juny de 1897, Antonio Palanca Masiá i 25 músics, per mitjà d’acta notarial, legalitzen la Banda i les normes per les quals es regixen. El dia 28 de juliol de 1908. la Banda Unió Musical de Sagunt participa en el Certamen de València sota la direcció de D. Baldomero Cantells Escrivá. El primer president de la Societat, va ser Baldomero Cantells Escrivá, i junt amb la primera Junta Directiva, va prendre possessió del càrrec l’1 de novembre de 1908, tal com es reflectix en la primera acta de la junta directiva, ell seu primer local social, en el carrer San Francisco, 15 (Antic Sindicats) . Més tard, al març de 1909, la Societat es va traslladar al carrer Capità Pallarés- cantó Plaça dels Furs, local que se substituiria en 1912 per l’antiga església de l’exconvent de San Francisco, en el centre de la Glorieta, convertida en Teatre.
En este mateix any, la Banda acudix al Certamen de Tortosa, obtenint el segon premi de la secció primera.

1910-1931

L’any 1910, La Banda Unió Musical de Sagunt, va acudir al Certamen de València, que amb 59 músics, porta a Sagunt, un tercer premi de la primera secció. Era el seu director Antonio Palanca Masiá. En aquell moment, érem 850 músics en la Banda. A l’any 1914, la Banda Unió Lira Saguntina acudix al Certamen de València, amb 55 músics, en la secció primera, obtenint un tercer premi, davall la batuta d’Antonio Palanca Masiá.
En este espai de temps, van passar per la difícil tasca de dirigir la banda, Antonio i Baltasar Palanca Masiá, succeint-los al final de 1929 Bernabé Sanchis Porta.

Any 1930. La Banda de la S.M. Lira Saguntina amb este nom ja definitiu, acudix al Certamen de València, segona secció, sota la direcció de D. Bernabé Sanchis Porta, amb 40 músics. La Societat comptava amb 800 socis. En 1931 va tornar al Certamen de València, sota la direcció de D. Bernabé Sanchis Porta, obtenen el primer premi, secció segona i com a dada curiosa, van ser tres Bandes de Sagunt en la mateixa secció: “El Arte”, “S.M. Lira Saguntina” i “La S.M. Sota y Aznar” de Port de Sagunt. Al mateix any, en el Certamen musical de Xàtiva es va obtindre el segon premi.

1932-1934

En 1932 es tornà al Certamen de València, sota la direcció de Bernabé Sanchis Porta, en el qual no es va aconseguir cap premi.  A l’any 1933 la Banda participa en el Certamen de València, sota la direcció de D. Bernabé Sanchis Porta, obtenint un  segon premi, de la primera secció, amb 62 músics. Ene desembre de 1933, Bernabé Sanchis Porta presenta la dimissió, sent substituït per Vicente Tomás Ridaura, des de maig de 1934.

Comptava la Societat amb seixanta-dos músics, i huit-cents vint-i-tres socis. L’any 1934 la Societat es va traslladar a la Glorieta (hui Societat de Caçadors) La busca d’un nou director va ser llarga, moltes van ser les propostes, i una d’elles va ser la de Julián Palanca Masiá, però davant dels inconvenients per a aconseguir l’excedència del seu regiment, no va ser possible. Arribem a l’any 1935, Marià Puig s’ocupa de la direcció de la Banda. Eixe any la Societat es trasllada al local de la Glorieta (ara Biblioteca Municipal).

1935-1939

Arribem a finals de l’any 1935, Marià Puig s’ocupa de la direcció de la Banda i la Societat es trasllada al local de la Glorieta (ara Biblioteca Municipal) . Al següent any, 1936, per la guerra civil, en esta Societat, hi ha un gran lapsus de temps sense fixació d’activitat musical, fins que el 20 de juliol de 1939, al finalitzar la guerra, es va formar una Comissió per a la reorganització de la Societat, amb Florencio Delgado Sancho, com a president i Valentín Palencia Muñoz en el càrrec de director des del 10 d’agost de 1.939, reprenen novament els fils de la Societat. En el social, 1937 era llavors president Manuel Cuenca Rodrigo, el qual va haver de dimitir al setembre del mateix any per a incorporar-se a files, reprenent la Presidència accidental, José María Torres Capella fins a gener de 1.938

Al novembre de 1939, va ser entregada a la Societat la imatge de Santa Cecília, de mans de Román Bolinches Albiach, en nom de la Comissió de Festes de Santa Cecília.

1940-1949

A finals de febrer de 1940, i per la greu crisi econòmica que va patir la Societat, no es va poder fer càrrec del sou de director, es va haver de cessar a Valentín Palència, succeint-li en el càrrec, i de forma interina, el músic de la Banda, Enrique Villalba Navarro. Presidix la Societat, Julián García Lluch, des de 1944 fins a 1948. Passen per la difícil tasca de directors, Vicente Tomás Ridaura, a qui va substituir Vicente Tormo Ibáñez (5 d’octubre de 1944) i Fernando Tormo. José Albelda Hidalgo, l’any 1946, el 15 de juny, i fins a 1950, passa a ser director de la Banda de Música. En estos anys, la Lira Saguntina, actua amb caràcter extraordinari en diversos concerts i cercaviles en les festes de Reus; amb 55 places. S’eleven a 827 el nombre de socis, que paguen mensualment 5 pessetes. A finals d’enguany 1948, ocupa la presidència Manuel Claramunt Bru.

És ara Julián García Moreno, fill de Julián García Lluch, el qui ocupa a principis de l’any 1950 la presidència. José Albelda, per atendre els seus negocis, es veu obligat a abandonar el càrrec de director, que és ocupat per Ramón Ramírez Caldes.

1950-1954

Any 1950. En el Certamen de Carcaixent s’obté un segon premi en la primera secció presentant 50 músics. Un emocionant acte posa colofó a l’any: La volta a la ciutat de Joaquín Rodrigo que faltava de Sagunt des de 1906. En 1951, amb el mateix president i director, aconseguim el primer premi en el Certamen Musical d’Onda. En maig del mateix any, passa a ocupar el càrrec de director Antonio Chover, a qui reemplaça novament Ramón Ramírez Caldes. Este últim va presentar la seua dimissió el 22 d’abril de 1952, i va ser substituït per Salvador Barber al juliol de 1952.

Al juny de 1953, el Teatre Romà és l’escenari de la presa de possessió del nou director, en esta ocasió, Juan Garcés Queralt, que substituïx a Salvador Barber que va ser cessat el 27 de març de 1953.
En 1.954, mor Vicente Devís Carretero mentres ocupava la presidència de la societat i assumix eixa tasca el vicepresident Vicente Benlloch Ferrandis. A destacar, eixe mateix any, l’entrega a Madrid a Joaquín Rodrigo de la medalla de la Gran Creu d’Alfons X El Sabio per cortesia de la SM Lira Saguntina que la va sufragar per mitjà de subscripció popular.

1955-1958

En any 1955 ocupa la presidència Enrique Quevedo Bojó, que s’estendrà fins a 1959, sent el nou director, en maig de 1955, Julio Ribelles Brunet. En aquesta nova etapa, va ser fonamental l’adquisició del solar per al nou edifici social, que és on es troba l’actual. El solar va ser oferit a la Societat, per deu socis, encapçalaments pel propi president, perquè la Junta General estudiara la forma de finançar-ho i poder construir la nova seu social.

A eixe mateix any s’obté, al Certamen de València, un segon premi de la secció segona i el premi de direcció per a Julio Ribelles Brunet. A l’any 1956 anem al Certamen de València, guanyant el tercer premi, secció segona. I en 1957 Julio Ribelles va portar a Sagunt amb la Banda, un primer premi de la 2a Secció, per a l’agrupació i el primer en direcció per a ell. El mateix Premi portaria a la Banda als Certàmens de pasdobles de Torrent i Massamagrell.

1959-1971

En 1959 es van celebrar les Bodes d’Or de la Societat, amb l’actuació de la Banda sota la direcció de Julio Ribelles Brunet, l’Orquestra Municipal de València amb la direcció de José Ferriz, i la Coral Polifònica Porteña dirigida per José Sanchis Cuartero. Eixe mateix any es va tornar a acudir al Certamen de València, amb 60 músics, obtenint el primer premi de la primera secció, tornant a aconseguir el premi de Direcció Julio Ribelles. A més, també es va guanyar el primer premi en la primera secció del Certamen de Torrent i es va inaugurar l’actual seu en Cronista Chabret, 6.

En 1965, es comptava amb una plantilla de 44 músics i 25 alumnes en l’escola, sota la direcció de Julio Ribelles Brunet. El 19 de juny de 1966, Julio Ribelles deixa les labors artístiques de la Banda per a crear la Banda Municipal de Palma de Mallorca, substituint-ho en el càrrec, Amando Blanquer Ponsoda.
Van ser 22 actuacions les que la Banda de la Societat va realitzar en 1970, destacant les de Reus, Vall d'Uxó, Albalat del Tarongers, Puçol, i per descomptat les de Sagunt. Es comptava amb 40 places en la Banda, 40 alumnes de solfeig i 22 d’instrument. 1971.La Banda torna a portar un primer premi en la primera secció del Certamen de València amb la batuta d’Arturo Montes Sánchez.

1973-1983

En 1973 les necessitats van aconsellar un canvi en profunditat de l’instrumental de la Banda, adaptant-ho al sistema d’afinació “normal” (440 vibracions per segon) , i desestimant el llavors vigent, renovant-se este en la seua totalitat. En 1978, es va obtindre un tercer premi en la secció primera del Certamen de València, amb 70 músics i la direcció d’ Arturo Montes Sánchez. El mateix premi que es va obtindre en 1981 davall la batuta de Jesús Juan Oriola, amb 80 Músics.

El 23 de maig de 1983, es va celebrar un homenatge al mestre Serrano En sessió permanent celebrada per l’Excm. Ajuntament de Sagunt el 22 de novembre de 1.983, es va acordar concedir a la S.M. Lira Saguntina la medalla d’Or de la Ciutat, en honor als mèrits adquirits en pro de la cultura musical, amb motiu del LXXV aniversari de la mateixa.

El 26 de juny del mateix any, es va estrenar una nova bandera brodada per dones saguntines per a la Banda, i que va tindre el seu reflex en la marxa “;Bandera Lira Saguntina” composta per a tal fi per Bernabé Sanchis Porta, sent el responsable de la lletra el reverend José Zahonero Vivó.A l’any 1983 es va aconseguir un segon premi, secció 1a, en el Certamen a València, sent el seu director Enrique Villalba Puig.

1983-1986

El 26 de novembre de 1983 es va estrenar la marxa ‘LXXV aniversari Lira Saguntina’ de Bernardo Adam Ferrero, amb motiu del 75 aniversari com a Societat Musical. En 1985 es va aconseguir el 4t premi de la secció 1a en el Certamen de València amb Salvador Prades com a director i 80 músics.
1986 arriba amb el primer premi en la secció primera del certamen de València. Aconseguit pels 85 músics de la Banda amb Ramón Herrero García al front. Aquest any marca una fita en la història de la societat, naix l’Orquestra Simfònica Lira Saguntina, inicialment com a Orquestra de cambra, i com resultat de la incorporació de l’ensenyança d’instruments de corda, en l’escola de la societat, el director i fundador, Salvador Prades Pérez, encara que la seua presentació oficial es fa el 29 de maig de 1993.
El 20 d’octubre del 1986, es va aprovar la creació d’una Banda Juvenil, dirigida per músics interessats en la pràctica de la direcció.

1987-1989

1987 ve amb el primer premi en la secció juvenil del Certamen de València, sota la direcció de Nicanor Sanz Sifre i 67 músics que no superaven, llavors, els 21 anys.
Menció, a banda, per al PRIMER PREMI AMB MENCIÓ D’HONOR aconseguit al juliol de 1989, en la secció especial B, amb 110 músics, amb el ‘Poema Simfònic Sagunto’ de Bernardo Adam Ferrero, compost per a tal fi i l’obra obligada ‘Rituals i danses d’Algemesí’ d’Amando Blanquer Ponsoda. L’obra ‘Sagunto’ va aportar per primera vegada en este Certamen dos trompes alpines, (interpretades pels germans Gómez d’Edeta) , secuenciadors electrònics i la narració de la gesta saguntina inclosa en l’esdevindre de l’obra, en la veu de Vicente Vaja Plà segons text de Santiago Bru i Vidal.

​​Aprofitant el temps que va succeir entre la vacant deixada per Nicanor Sanz i la posterior contractació de Ramón Ramírez Beneyto al capdavant de la Banda, situació que va durar prop d’un any, es van succeir una sèrie de quatre concerts, que encara les circumstàncies, van ser de gran qualitat. Van estat dirigits per Bernardo Adam Ferrero, (dos) , Álvaro Albiach, el tercer (compartit per l’anterior) , i Roberto Forés.

1989-1992

La Societat compta des del curs 1989/90 amb un Centre Reconegut en la seua Escola de Música, denominat ‘Joaquín Rodrigo’, segons resa el decret 65/1989, de 2 de maig, DOGV 1.061 publicat el 10 de maig de 1989. A l’hora d’ara érem 1794 socis. Ja en 1992, junt amb una representació de tots els cors parroquials de Sagunt i Petrés, es va estrenar el dia 22 de febrer l’Himne Faller saguntí, compost per José Sanchis Cuartero amb motiu de la ‘Cridà Fallera. Sant Joan de Moró, a Castelló, és testimoni del Concert organitzat per la Federació Regional de Societats Musicals, i patrocinat per Música 92 dins dels 20 concerts especials, a celebrar per les millors Bandes per tota la Comunitat. Ramón Ramírez Beneyto abandona el càrrec de director el dia 3 d’agost de 1992, substituint-li en el càrrec des de l’1 de setembre del mateix any, el que ja ho va ser d’esta Banda, Ramón Herrero García.

1993

Al setembre es relleva la direcció de l’Orquestra de Cambra. Salvador Prades deixa pas al músic saguntí, Juan Antonio Ros Navarro, antic integrant de l’Orquestra. Canvis en l’escola de música amb l’entrada del pla de reforma educativa (L.O.G.S.E.) . L’escola de música passa a denominar-se Centre Autoritzat de Música de Grau Elemental Joaquín Rodrigo.

Un altre gran premi fa vibrar a la Societat Musical els dies 3 i 4 de juliol de 1993 davall la batuta de Ramón Herrero García en Kerkrade (Holanda) amb un concurs Internacional, amb 87 músics s’aconseguixen sengles primers premis en els apartats de concert i desfilada. El Palau de la Música de València és l’immediat esdeveniment de la Banda.  El 24 d’octubre de 1993, amb un concert. José Albelda Hidalgo és homenatjat el 20 de novembre del mateix any, en un concert dins de la festivitat de Santa Cecília, en reconeixement a la seua labor musical a Sagunt. En el concert de cap d’any la Banda realitza un concert en el qual destaca la presència de Mónica Esperanza Cantó Durá (mezzosoprano) , German Asensi Avinent (músic de la casa, acabat d’ingressar en l’Orquestra de R.T.V.E.) , Cèsar Asensi Porrassa (trompetes) , Emilio Cárcel Villalba (Clarinet) i Pilar Gimeno Abardía (Saxòfon) , com a solistes en les seues respectives especialitats.

1994

El dia 10 d’abril de 1994, un altre primer premi absolut va tornar a fer vibrar a la Banda de la Societat, esta ocasió va ser en el Certamen de bandes de Cullera.
En el cim de la ratxa, 31 músics de la Banda, dirigits per a esta ocasió, per Enrique Villalba Puig viatjara a Dallas (E.E.U.U.) , per a actuar en la commemoració del Mundial de Futbol 94, representant a Espanya. La Banda va realitzar concerts en l’Ajuntament de Dallas i en la Universitat del Nord de Teules,  així com durant la celebració del partit Espanya- Corea.

1994 és l’any en què comencen un cúmul de despropòsits que erosionaran la Societat, portant-la a passar, possiblement, pels pitjors anys des de la seua existència. Tot comença en 1992 quan la Fundació Música 92, concedix una subvenció per a reconstruir el ja vell edifici del Musical, el qual havia sigut amenaçat per l’Ajuntament, donades les seues precàries condicions. Problemes de la constructora amb l’Ajuntament retarden el final de l’obra set anys, de 1994 fins a 2001, els quals afecten la Societat que ha de llogar diversos locals per a atendre els socis, la Banda, l’Escola, arxius, etc. A canvi, es firma un conveni amb l’Ajuntament, pel qual se li cedix l’explotació de l’Auditori temporalment, amb prioritat per a la nostra Societat.
El 28 de setembre la Banda actua en el Palau de la Música de València, acompanyant a Montserrat Caballé i el cantant Francisco.

1995-2004

El 25 de gener de 1998, la Banda grava un concert en l’Auditori de Torrent per al programa de Canal 9 ‘Una música, un poble’;. El 6 de març, junt amb els Cors de Sagunt, es grava un CD, amb motiu de la presentació de l’Himne de Setmana Santa, compost pel Saguntí, Evaristo García. La II Trobada a Canet, el II Concert del Mig Any i la reaparició del concert de Sant Cristòfol, conformen l’activitat de la Banda en 1998.

A finals de 1999 presa la Direcció de la Banda el director saguntí, D. Francisco Hernández Guirado, que vi amb un gran palmarés, després de dirigir a prestigioses Bandes com la Primitiva de Llíria, la Banda d’Alzira i la del Villar, però no va tindre èxit en el final de la seua carrera, i per problemes de salut va deixar el càrrec, i l’any 2000 presa la direcció Jesús Juan Oriola.

2005-2011

l estiu de 2005 la Banda Simfònica, dirigida per José Miquel Martínez Giménez, torna a concursar en Kerkrade (Holanda) obtenint, per segona vegada, medalla de plata i també d’or en el concert.

En 2008 la Societat celebra el primer Centenari, amb sengles concerts i rebent reconeixements com el Premi Onda Cero d’Honor, i la Medalla d’Or de la Federació de S. Musicals de la Comunitat Valenciana.

La Orquestra Jove i la Banda Juvenil a l’any 2010 viatgen a Sevilla on donen sengles concerts, i els concedixen la Insígnia d’Or del Curs de Temes Sevillans, ‘GIRALDILLO D’ORO’. Al Juny la Banda Juvenil actua en el Palau de la Música.

L’any 2011 es rehabiliten els pisos superiors de la seu social, com ara aules per a tots els alumnes de l’escola. Es presenta al nou director de la Banda D. José Manuel Beltrán Bisbal i se celebra el 25 aniversari de l’Orquestra Simfònica amb un concert de la mateixa.

2012-2014

En el concert de Santa Cecília de l’any 2012 es realitza un homenatge al llorejat director de bandes saguntí Francisco Hernández Guirado en reconeixement a la seua brillant carrera musical.

El any 2014, el més destacat és l’Homenatge que la Societat oferix a D. Juan Garcés Queralt, a pocs dies de complir 100 anys, en un concert en què participen les Bandes Lira Saguntina, la Unió Musical Santa Cecília de Moncofa i el Cercle Instructiu Musical de Xirivella. El mestre Garcés va ser anomenat Soci d’Honor.  En el mes d’abril es produïx el relleu del director José Beltrán Bisbal i s’incorpora al càrrec Rafael Doménech Pérez, professor del Conservatori de Sagunt i director de la Banda del mateix.

Distincions

Són Socis d’Honor de la Societat: Baldomero Cantells Escrivá, Román Bolinches, Ángel Ruiz Villaplana, José Peris Cel·la, Amadeo Ribelles Lluesma, Serafín Taverner Olloqui, Bernabé Sanchis Porta, Francisco Hernández Guirado i Rafael Campos Albert. La Societat ha entregat la seua més alta distinció.

Lira d’Or, a: Governador Civil de València Jesús Posada Tros del mateix any, Joaquín Rodrigo Vidre, Santiago Bru i Vidal, Bernabé Sanchis Porta, José Zahonero Vivó, Capitania General de la tercera Regió Militar, al Capità General José Freire i a la Caixa d’Estalvis i Socors de Sagunt i Juan Garcés Queralt.

Lira de Plata a: Julio Ribelles Brunet i a tots els socis amb més de 50 anys d’antiguitat en la Societat, així com assignat el títol honorífic de ‘Director Perpetu’ a Antonio Palanca, el de ‘Soci Perpetu’ a Miguel Vives Llopis i el de Primer Soci Benefactor a Julián García Lluch; els últims tres a títol pòstum.

Notícies de la Societat

Explora, visualitza i llegeix les notícies que han dona’t lloc a la Societat.

Notícies de la Societat

Explora, visualitza i llegeix les notícies que han dona’t lloc a la Societat.

La Banda
Simfònica

La Societat Musical Lira Saguntina va ser fundada el 18 d’octubre de 1908, el seu primer president va ser el Sr. Baldomero Cantells Escriba. La Banda Lira Saguntina ha obtingut destacats guardons, així com diversos primers premis en el Certamen Internacional Ciutat de València; l’últim va ser el realitzat l’11 de juliol de 1989, en el que va aconseguir el PRIMER PREMI AMB MENCIÓ D’HONOR, dins de la Secció Especial B. Cal destacar els èxits aconseguits per la Banda de la Societat: el 3 i 4 de juliol de 1993 en el Concurs Internacional de Bandes de Kerkrade (Holanda) , amb sengles primers premis en els apartats de concert i desfilada, així com el Concert Extraordinari en el Palau de la Música de València el 24 d’octubre de 1993, la presència de la Banda en el Cotton Bowl de Teules en el mundial de Futbol d’EE.UU, el primer premi en el Certamen de Bandes de Cullera, el 10 d’abril de 1994, el segon premi en el Certamen de Bandes de Requena el 24 de juny de 1995, i, el més recent, el segon i primer premi en el Concurs Internacional de Bandes de Kerkrade (Holanda) el 16 i 17 de juliol de 2005 en l’apartat de desfilada i concert respectivament.

Agenda

No s'ha trobat cap esdeveniment!

L’Orquestra
Simfònica

L’Orquestra de la Societat Musical Lira Saguntina naix en 1986 sent inicialment una agrupació de cambra i com resultat de la incorporació de l’ensenyança d’instruments de corda, una any abans, a l’escola de música de la Societat. La tenacitat i la il·lusió d’un grup de jóvens músics i l’esforç de la pròpia Societat Musical Lira Saguntina perseguixen amb els anys una superació contínua del nivell interpretatiu i amplien la plantilla, la qual cosa permet, a l’afegir instrumentistes de vents procedents de la pedrera de la societat, una configuració com a orquestra clàssica i posteriorment com a agrupació simfònica. Quantiosos han sigut els concerts oferits en distintes ciutats de la nostra comunitat, en la resta del país i en l’estranger (Itàlia i República Txeca) , gravacions per a RNE i un ampli repertori camerístic, simfònic i coral, en col·laboració amb la Coral de la Lira Saguntina i moltes altres agrupacions corals i solistes.
En les últimes temporades i davall la batuta del seu actual director, cal destacar la col·laboració dels solistes: Marta Bazantova, Raúl Arias, Omar Vilata, Mario Navarro, Enrique Cárcel, Manuel Tarazona, Felipe Belmonte, Pau Antoni, Daniel Crespo, Juan A. Porrassa, Livia C. Cerdá, Anna Sowanna-Takeda, Hilario Segòvia Badía, entre altres. Entre els seus directors invitats cal ressaltar a Enrique García Asensio, José Solá Palmer i Yoshikazu Fukumura.

L’Escola
de Música

L’Escola de Música Joaquín Rodrigo pertany a la Societat Musical Lira Saguntina, societat sense ànim de lucre. El seu principal objectiu és difondre la música i la cultura, procurar la formació cultural de socis i veïns en general per mitjà de l’ensenyança i la formació musical. La Banda Juvenil de la Lira Saguntina naix a Octubre de 1986, i es creada per joves estudiants de l’Escola de Música Joaquín Rodrigo i músics de la Banda Simfònica. En l’actualitat és la primera agrupació musical on ingressen els alumnes d’instruments de percussió i vent de l’Escola de Música Joaquín Rodrigo EMJR.

Portal de
transparència

Direcció

96 266 20 16

lirasaguntina@gmail.com

Pl. del Cronista Chabret, 6, 46500 Sagunt, Valencia

Seguix-nos

Tens alguna consulta?

ajuntament de sagunt
diputacio valencia
saggas
zurich
fundacio
caixa popular
generalitat
epicentre